sábado, 24 de diciembre de 2011

Introducció Astronomia

L’astronomia es la ciència que estudia l’Univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba a través de la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment celeste com la seva natura, estructura i evolució (Astrofísica). No hem de confondre astronomia amb astrologia, encara que comparteixin un origen comú, ja que els astrònoms segueixen el mètode científic, mentre que els astròlegs no.

La revolució científica

Durant segles, la visió de que el Sol i els altres planetes al voltant de la Terra no es s’havia qüestionat fins al Renaixement on Copèrnic va proposar el model heliocèntric del Sistema Solar. El seu treball va ser defensat, divulgat i corregit per Galileo-Galilei i Johannes Kepler, autor d’Harmonic Mundi, on es desenvolupa la tercera llei del moviment planetari, a la qual Galileu va afegir la novetat de l’ús del telescopi per millorar les seves observacions. Al principi només es van obtenir regles ad-hoc. Va ser Isaac Newton qui va descobrir la teoria gravitatòria conformant la Llei de la gravitació universal, inventant la mecànica celeste, amb el que va explicar le moviment dels planetes i va unir les lleis de Kepler i la dinàmica de Galileu. Això va suposar la primera unificació de l’astronomia i la física. Després de la publicació dels Principis Matemàtics d’Isaac Newton es va transformar la navegació marítima utilitzant instruments més moderns. La determinació de la latitud va ser fàcil però la de la longitud va ser més delicada. A finals del s. XIX es va descobrir que, en descompondre’s la llum es podien observar multitud de línies d’espectre demostrant que els elements químics en el Sol també es podien trobar a la Terra. Es va descobrir que les estrelles eren objectes molt llunyans i semblants al Sol. L’existència de la Via Làctia com a grup separat d’estrelles no es va demostrar fins al s. XX. L’astronomia moderna també ha descobert varietat d’objectes exòtics i els ha utilitzat per desenvolupar teories físiques. La cosmologia va fer grans avenços durant el segle XX amb el model de Big Bang recolzat per l’astronomia i la física.



Imatge STELLARIUM estrelles des de casa

sábado, 17 de diciembre de 2011

Resum video


El vídeo tracta, que des de fa anys s'ha estat intentant descobrir, com es formaven les estrelles, i diversos astrònoms de l'antiguitat, havien mort a causa de que havien formulat hipòtesis sobre la formació de l'Univers i en concret de les estrelles. Finalment, anys després i encara en l'actualitat, amb potents telescopis, s'han pogut plantejar noves hipòtesis més certes que han pogut plantejar, que les estrelles es formen a partir d'explosions de gas lluminós que forma estrelles joves que s'expandeixen per l'Univers.



martes, 29 de noviembre de 2011

Sals minerals

Són les substàncies inorgàniques que solen tenir fàcil ionitzar en presència d'aigua i que en els èssers vius apareixen tant precipitades com dissoltes, i les trobem en el nostre cos en forma de petites quantitats, que intervenen en les funcionbs vitals bàsiques. 

Les sals minerals són:
  • Sodi
  • Potasi
  • Fluor
  • Ferro
  • Iode
  • Magnesi
  • Fòsfor
  • Zinc
  • Coure
  • Cobalt
  • Manganès
  • Molibdè

Vitamines

Són substàncies orgànciques per regular el nostre metabolisme. No podem sintetitzar la majoria de vitamines i les rebem amb els aliments vegetals i animals que els han acumulat menjant vegetals.
le vitamines poden ser solubles en l'aigua "hidrosolubles"  com:

  • vitamina B1
  • vitamina B2
  • vitamina PP
  • vitamina C
  • vitamina B6
  • Àcid Pantotènic
  • Àcid Fòlic
  • vitamina B12
  • vitamina H
o solubles en greixos " liposolubles" com:

  • vitamina A
  • vitamina D
  • vitamina E
  • vitamina K


lunes, 21 de noviembre de 2011

La importancia del esmorzar

Què és l'esmorzar?

L'esmorzar és l'àpat més important del día, ja que no consumir-ho, afecta notablement al nostre organisme. Algunes de les conseqüències de no esmorzar són: decaïment general, mal humor, falta de concentració, baix rendiment físic i intel·lectual degut a la falta de glucosa, que suposa una alteració del nostre organisme. Esmorzar eleva els nivell de glucosa a la sang, i això ajuda al cos a funcionar millor. El rendiment diari, millora amb un esmorzar adequat ja que ajuda a memoritzar, concentrar-se i a aprendre.

S'ha demostrat que els nens que no esmorzen o només prenen un got de llet, rendeixen menys a l'escola que els que ingereixen un esmorzar descuat.

Esmorzar més adecuat:

L'esmorzar que més s'ajusta a les meves preferències és:

Esmorzar fàcil i ràpid

  • Cereals: cereals integrals
  • Làctic: bol de llet
  • Fruita: suc de taronja 

Proposta esmorzar familia:

  • Suc de taronja
  • Torrades amb melmelada

martes, 15 de noviembre de 2011

HIDRATS DE CARBONI



Els hidrats de carboni anomenats també glúcids són la principal font d'energia per al cos. Són les substàncies nutritives més importants en l'alimentació. Entre el 50-60% de les calories d'una dieta són hidrats de carboni.
Els hidrats de carboni estan formats per carboni C, hidrogen H, i oxigen O.
Els sucres són glúcids i en trobem a la lactosa de la llet; la sacarosa és el sucre comú.
El midó és una reserva energètica que la trobem en els vegetals.
Mitjançant el procés digestiu es transformen els glúcids a glucosa que és un sucre més simple. La mucosa intestinal absorbeix els sucres simples per poder-se repartir al nostre organisme.
Altres funcions dels hidrats de carboni són funcions plàstiques o estructurals, són necessaris per sintetitzar altres compostos i es poden acumular en forma de greix si n'hi ha en excés.

Classificació dels glúcids:


a) Monosacàrids: fructosa
b) Disacàrids: lactosa llet
c) Polisacàrids: Midó

martes, 8 de noviembre de 2011

Definicions

Colesterol: El colesterol no es una altra cosa que un tipus de greix, un lípid que participa en molts processos fisiològics com el cel·lular, el digestiu, i en la sintetització d'hormones entre altres funcions.


OMEGA-3: Els àcids grassos omega-3 són un tipus de greix poliinsaturat essencial . Igual que els àcids grassos omega-6 són insaturats.

Serveixen per:

  • Formació de membranes cel·lulars
  • Formació d'hormones
  • Correcte funcionament del sistema inmunològic
  • Correcte formació de la retina
  • Funcionament de les neurones

Iogurt: S'entén per iogurt el producte de llet coagulada obtinguda per fermentació làctica mitjançant l'acció de Lactobacillus bulgaricus i Stretococus Thermophilius a partir de la llet pasteuritzada total o parcialment desnatada; sèrum de la llet; proteïnes de la llet i altres productes procedents del fraccionament de la llet.

Mató: El mató és un tipus de formatge amb menys greix que la majoria de formatges. Es fabrica artesanalment fent bullir la llet (sovint de vaca tot i que també s'utilitza d'ovella o de cabra) i coagulant-la amb un element vegetal (card o herba-col), suc de llimona o quall d'animal.


Flam: Dolç gelatinós fet amb llet, sucre, ous i de vegades farina que tothom posa en un bany maria dins un motlle  en forma de tronc de con  perquè es prengui.


Formatge: Producte elaborat a partir de la quallada de la llet  pura o bé desnatada o de l'enriquida amb nata ( greix  de la llet) Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració.


lunes, 7 de noviembre de 2011

DEFINICIONS


 CASEÏNA: La caseïna és un fosfoproteid que es troba a la llet com un col·loide protector de l’albúmina formant caseïnats. No es coagula a baixes temperatures. Està formada per un conjunt compost de diverses proteïnes. A part d’utilitzar-se per la fabricació d’aliments s’utilitza per fer pagaments, pintures, cobertes protectores, plàstics


GLUCOSA: La glucosa, té un paper important en el metabolisme, com a font d'energia. En els organismes vegetals és combinada amb la D-fructosa, i es considera que tots dos composts deriven de la sacarosa; sovint també es troba combinada en forma d'un polisacàrid, com el midó. El comportament químic de la glucosa és que es pot fermentar i produir alcohol etílic i diòxid de carboni, i també pot ser metabolitzada per nombrosos microorganismes i produir àcid acètic... La glucosa és un glúcid essencial en l'alimentació dels animals, és absorbida amb molta més facilitat que altres monosacàrids i satisfà un 50% de les necessitats energètiques de l'home i dels animals. 


LACTOSA: La lactosa és un glúcid lliure format per la unió d’una molècula de glucosa i una altra de galactosa que existeix en una quantitat important en totes les llets, és també el component més abundant, el més simple i el més constant de proporció.  És l'element soluble més abundant i la seva activitat osmòtica global és molt més elevada que la dels  altres components.

REACCIÓ DE BENEDICT: La reacció de Benedict és un mètode colorimètric que s’utilitza per identificar sucres reductors. El color del reactiu de Benedict és blau. Una reacció positiva (que detecta els sucres reductors)  resulta en l’observació d’un canviï de color.

Reacció de Biuret
REACCIÓ DE BIURET: El Reactiu de Biuret és aquell que detecta la presència de proteïnes, i altres compostos amb dos o més enllaços peptídics en substàncies de composició desconeguda. El reactiu, de color blau, canvia a violeta en presència de proteïnes, i canvia a rosa quan es combina amb polipèptids de cadena curta.




                                                                                                                                                     

martes, 18 de octubre de 2011

LA LLET:

La llet, juntament amb els seus derivats, constitueixen el grup d’aliments anomenats LÀCTICS. Que tenen un elevat contingut en un nutrient que és el CALCI.
La mantega, la nata líquida i la nata per muntar són derivats de la llet que no comparteixen les mateixes propietats nutricionals amb la resta de productes, ja que són molt rics en greix i el seu contingut en CALCI és baix.
Els làctics, a més del CALCI, ens aporten altres nutrients importants com les proteïnes.
La llet conté:
  • Hidrats de Carboni o Glúcids, representats per la Lactosa o sucre de la llet.
  • Proteïnes d’alt valor biològic.
  • Greixos.
  • Vitamines: B2.
  • Elements essencials, com el CALCI i aigua.