Sals minerals

Són les substàncies inorgàniques que solen tenir fàcil ionitzar en presència d'aigua i que en els èssers vius apareixen tant precipitades com dissoltes, i les trobem en el nostre cos en forma de petites quantitats, que intervenen en les funcionbs vitals bàsiques. 

Les sals minerals són:

• Sodi
• Potasi
• Fluor
• Ferro
• Iode
• Magnesi
• Fòsfor
• Zinc
• Coure
• Cobalt
• Manganès
• Molibdè

Vitamines

Són substàncies orgànciques per regular el nostre metabolisme. No podem sintetitzar la majoria de vitamines i les rebem amb els aliments vegetals i animals que els han acumulat menjant vegetals.
le vitamines poden ser solubles en l'aigua "hidrosolubles"  com:

• vitamina B1
• vitamina B2
• vitamina PP
• vitamina C
• vitamina B6
• Àcid Pantotènic
• Àcid Fòlic
• vitamina B12
• vitamina H

o solubles en greixos " liposolubles" com:

• vitamina A
• vitamina D
• vitamina E
• vitamina K

La importancia del esmorzar

Què és l'esmorzar?

L'esmorzar és l'àpat més important del día, ja que no consumir-ho, afecta notablement al nostre organisme. Algunes de les conseqüències de no esmorzar són: decaïment general, mal humor, falta de concentració, baix rendiment físic i intel·lectual degut a la falta de glucosa, que suposa una alteració del nostre organisme. Esmorzar eleva els nivell de glucosa a la sang, i això ajuda al cos a funcionar millor. El rendiment diari, millora amb un esmorzar adequat ja que ajuda a memoritzar, concentrar-se i a aprendre.

S'ha demostrat que els nens que no esmorzen o només prenen un got de llet, rendeixen menys a l'escola que els que ingereixen un esmorzar descuat.

Esmorzar més adecuat:

L'esmorzar que més s'ajusta a les meves preferències és:

Esmorzar fàcil i ràpid

• Cereals: cereals integrals
• Làctic: bol de llet
• Fruita: suc de taronja 

Proposta esmorzar familia:

• Suc de taronja
• Torrades amb melmelada

HIDRATS DE CARBONI

Els hidrats de carboni anomenats també glúcids són la principal font d'energia per al cos. Són les substàncies nutritives més importants en l'alimentació. Entre el 50-60% de les calories d'una dieta són hidrats de carboni.

Els hidrats de carboni estan formats per carboni C, hidrogen H, i oxigen O.

Els sucres són glúcids i en trobem a la lactosa de la llet; la sacarosa és el sucre comú.

El midó és una reserva energètica que la trobem en els vegetals.

Mitjançant el procés digestiu es transformen els glúcids a glucosa que és un sucre més simple. La mucosa intestinal absorbeix els sucres simples per poder-se repartir al nostre organisme.

Altres funcions dels hidrats de carboni són funcions plàstiques o estructurals, són necessaris per sintetitzar altres compostos i es poden acumular en forma de greix si n'hi ha en excés.

Classificació dels glúcids:

a) Monosacàrids: fructosa

b) Disacàrids: lactosa llet

c) Polisacàrids: Midó

Definicions

Colesterol: El colesterol no es una altra cosa que un tipus de greix, un lípid que participa en molts processos fisiològics com el cel·lular, el digestiu, i en la sintetització d'hormones entre altres funcions.

OMEGA-3: Els àcids grassos omega-3 són un tipus de greix poliinsaturat essencial . Igual que els àcids grassos omega-6 són insaturats.

Serveixen per:

• Formació de membranes cel·lulars
• Formació d'hormones
• Correcte funcionament del sistema inmunològic
• Correcte formació de la retina
• Funcionament de les neurones

Iogurt: S'entén per iogurt el producte de llet coagulada obtinguda per fermentació làctica mitjançant l'acció de Lactobacillus bulgaricus i Stretococus Thermophilius a partir de la llet pasteuritzada total o parcialment desnatada; sèrum de la llet; proteïnes de la llet i altres productes procedents del fraccionament de la llet.

Mató: El mató és un tipus de formatge amb menys greix que la majoria de formatges. Es fabrica artesanalment fent bullir la llet (sovint de vaca tot i que també s'utilitza d'ovella o de cabra) i coagulant-la amb un element vegetal (card o herba-col), suc de llimona o quall d'animal.

Flam: Dolç gelatinós fet amb llet, sucre, ous i de vegades farina que tothom posa en un bany maria dins un motlle  en forma de tronc de con  perquè es prengui.

Formatge: Producte elaborat a partir de la quallada de la llet  pura o bé desnatada o de l'enriquida amb nata ( greix  de la llet) Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració.

DEFINICIONS

 CASEÏNA: La caseïna és un fosfoproteid que es troba a la llet com un col·loide protector de l’albúmina formant caseïnats. No es coagula a baixes temperatures. Està formada per un conjunt compost de diverses proteïnes. A part d’utilitzar-se per la fabricació d’aliments s’utilitza per fer pagaments, pintures, cobertes protectores, plàstics

GLUCOSA: La glucosa, té un paper important en el metabolisme, com a font d'energia. En els organismes vegetals és combinada amb la D-fructosa, i es considera que tots dos composts deriven de la sacarosa; sovint també es troba combinada en forma d'un polisacàrid, com el midó. El comportament químic de la glucosa és que es pot fermentar i produir alcohol etílic i diòxid de carboni, i també pot ser metabolitzada per nombrosos microorganismes i produir àcid acètic... La glucosa és un glúcid essencial en l'alimentació dels animals, és absorbida amb molta més facilitat que altres monosacàrids i satisfà un 50% de les necessitats energètiques de l'home i dels animals. 

LACTOSA: La lactosa és un glúcid lliure format per la unió d’una molècula de glucosa i una altra de galactosa que existeix en una quantitat important en totes les llets, és també el component més abundant, el més simple i el més constant de proporció.  És l'element soluble més abundant i la seva activitat osmòtica global és molt més elevada que la dels  altres components.

REACCIÓ DE BENEDICT: La reacció de Benedict és un mètode colorimètric que s’utilitza per identificar sucres reductors. El color del reactiu de Benedict és blau. Una reacció positiva (que detecta els sucres reductors)  resulta en l’observació d’un canviï de color.

Reacció de Biuret

REACCIÓ DE BIURET: El Reactiu de Biuret és aquell que detecta la presència de proteïnes, i altres compostos amb dos o més enllaços peptídics en substàncies de composició desconeguda. El reactiu, de color blau, canvia a violeta en presència de proteïnes, i canvia a rosa quan es combina amb polipèptids de cadena curta.