La Lluna

Informació:

Es un dels cossos mes mes grans del Sistema Solar

El pla de l'orbita esta inclinat 5º respecte el de la Terra

La distancia mitjana entre el centre de la Terra i la Lluna es de 384400 Km.

La lluna presenta sempre la mateixa cara cap a la Terra a causa de l'efecte de les forces de marea que exerceix la Terra sobre la lluna.

El 20 de juliol de 1969 Neil Amstrong acompanyat de Edwin Aldrin, van ser els primers homes en caminar sobre la superfície de la lluna en la missió Apollo 11.

Hi ha diverses teories sobre la formació de la lluna.

Les fases de la Lluna

La fgura mostra la Lluna en diferents posicions de la seva òrbita al voltant de la Terra.

La meitatd e la Lluna està il·luminada pel Sol, i la meitat de la Lluna mes propera a la Terra es visible per l'observador terrestre. Quan la Lluna es mou al voltant de la Terr, veiem diverses fraccions de la part il·luminada

• Quan la Lluna està entre el Sol i la Terra, la part de la Lluna més propera a la Terra esta fosca, aquesta fase s'anomena Lluna Nueva
  

• Quan la Terra esstà entre el Sol i la Lluna, la part de la lluna més propera a la Terra, està il·lumianda a la meitat, aquesta fase s'anomena Lluna Nova
  
• Quan la Lluna està en posicions interemdies, nomes la emeitat més propera a la Terra sta il·luminada, es a dir nomes veiem un quart de la Lluna, aquestes dos fases s'anomenen Quarts, Creixent o Menguant depenent de la part l·luminada.

Eclipsis:

Els eclipses de Lluna, es produeixen sempre que la Lluna estigui en fase plena i el Sola, la Terra i la Lluna estiguin en líinia recta. Llavors la Lluna es troba en la sombra produïda per la Terra

Vídeo: Les constel·lacions

ORIÓ:La constel·la ció d’Orió  és esplèndida  amb estrelles brillants i nebuloses. Al centre  hi ha tres estrelles gairebé iguals inconfundibles.Les primeres protoestrelles les va descobrir el Telescopi Espacial Hubble. 
ORIÓ CARBASSA: Orió era, segons l’Odissea, un arquer que, a causa de les ires dels déus, es  va acabar convertit, en la constel·lació que veiem. Se la coneix com a Cap de cavall perque s’assembla al  cap d’un cavallet de mar.

OSSA MAJOR: Les estrelles principals de l’Ossa Major són brillants i fàcils deveure. La segona estrella, és Mizar, 

que al costat té, Alcor. I també hi ha una tercera estrella. S’ha descobert que Alcor també té una estrella companya. Quan veiem l’Óssa Major, pensem que el Carro va més carregat d’estrelles del que sembla.

NAU D'ARGOS/ETA DE CARINA: A l’hemisferi sud hi ha un conjunt de constel·lacion: la Nau d’Argos. Els astrònoms van dividir la nau d’Argos, per massa gran, en quatre constel·lacions. La més coneguda és Canop, prop d’ella hi ha una altra Eta de Carina, al voltant d’ella hi ha nebuloses espectaculars, és una etsrella energética.

BESSONS:Els Bessons és una constel·lació fàcil d’identificar per la presència de dues estrelles brillants.Durant mesos llueix com una estrella normal, i de cop augmenta la seva lluminositat.
SÍRIUS: és una de les estrelles més lluminoses del cel. No és una estrella qualsevol a causa del seu moviment, que no es normal per al seu petit tamany que presenta, i el gran moviment que fa. L'estrella que acompanya a Sírius no es una estrella qualsevol, es una nana blanca.
TAURO: Una de les mes conegudes. Amb un petit telescopi, es pot observar un núvol minúscul, que els xinesos, van deixar escrit que en aquella zona, s'havia format aquella estrella més gran i brillant que el Sol, pero que va explotar, i al centre d'aquesta nebulosa, hi va quedar un forat negre.

Conceptes bàsics d'Astronomia

• Planeta: És un cos sense llum pròpia (que no és, per tant una estrella) que gira al voltant d'una estrella; de forma esfèrica, o quasi esfèrica; i que és l'element principal dins la seva òrbita. Així, es denomina planeta a cadascun dels cossos que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel. Són planetes del sistema solar: Mercuri, Venus,la terra, Mart,Júpiter,Saturn,Urà i Neptú
• Satèl·lit: Hi ha dos tipus:  
  
  
  ·Satèl·lit natural: és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un     planeta. Generalment és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la seva revolució al voltant del Sol.
  · Satèl·lit artificial: és un objecte fabricat per l'home i llançat l'espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
• Constel·lació: és un conjunt d'estels fixes o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari.
• Galàxia: és un conjunt de milers de milions d'estels i de núvols de gas i pols.
• Eclíptica: El moviment que realitza la Terra al voltant del Sol (translació),genera un pla que s'ha denominat Eclíptica.

Vídeo: Una mirada diaria als astres

Stonehenge:

Els 1ers indicis d’astronomia van ser els monuments megalítics. El més important d’aquests es L’Stonehenge.

Astronomia xinesa:

Es una de les més antigues. El 1er observatori, el va construir un emperador xines. Des d’allà van observar, la creació d’una supernova, convertida ara en una nebulosa.

Astronomia islámica:

els àrabs van preservar l’astronomia antiga i van fer possible els grans avenços. determinar amb exactitud l’inici de cada mes, amb finalitats religioses, i a preveure els moviments dels planetes, amb finalitats astrològiques. van desenvolupar l’astrolabi que ja tenien els grecs.

Astronomia Maya:

El calendari maia, combinava els cicles del Sol amb els cicles de Venus. Va arribar a tenir un error de només dues hores cada 481 anys. Calculaven el cicle de les estacions amb un error de només 17 segons, i coneixien perfectament el cicle de les fases de la Lluna. Els maies van construir grans observatoris elevats

El cel del dia 9 de Gener

 La diferència entre les dues franjes horàries (21:00 i 24:00) es que tant nosaltres com les estrelles ens em mogut cap a la dreta entre les nou i les dotze de la nit.

Cel a les 21:00 del 9 de gener de 2012

Cel a les 24:00 del 9 de gener de 2012

Introducció Astronomia

L’astronomia es la ciència que estudia l’Univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba a través de la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment celeste com la seva natura, estructura i evolució (Astrofísica). No hem de confondre astronomia amb astrologia, encara que comparteixin un origen comú, ja que els astrònoms segueixen el mètode científic, mentre que els astròlegs no.

La revolució científica

Durant segles, la visió de que el Sol i els altres planetes al voltant de la Terra no es s’havia qüestionat fins al Renaixement on Copèrnic va proposar el model heliocèntric del Sistema Solar. El seu treball va ser defensat, divulgat i corregit per Galileo-Galilei i Johannes Kepler, autor d’Harmonic Mundi, on es desenvolupa la tercera llei del moviment planetari, a la qual Galileu va afegir la novetat de l’ús del telescopi per millorar les seves observacions. Al principi només es van obtenir regles ad-hoc. Va ser Isaac Newton qui va descobrir la teoria gravitatòria conformant la Llei de la gravitació universal, inventant la mecànica celeste, amb el que va explicar le moviment dels planetes i va unir les lleis de Kepler i la dinàmica de Galileu. Això va suposar la primera unificació de l’astronomia i la física. Després de la publicació dels Principis Matemàtics d’Isaac Newton es va transformar la navegació marítima utilitzant instruments més moderns. La determinació de la latitud va ser fàcil però la de la longitud va ser més delicada. A finals del s. XIX es va descobrir que, en descompondre’s la llum es podien observar multitud de línies d’espectre demostrant que els elements químics en el Sol també es podien trobar a la Terra. Es va descobrir que les estrelles eren objectes molt llunyans i semblants al Sol. L’existència de la Via Làctia com a grup separat d’estrelles no es va demostrar fins al s. XX. L’astronomia moderna també ha descobert varietat d’objectes exòtics i els ha utilitzat per desenvolupar teories físiques. La cosmologia va fer grans avenços durant el segle XX amb el model de Big Bang recolzat per l’astronomia i la física.

Imatge STELLARIUM estrelles des de casa

Resum video

El vídeo tracta, que des de fa anys s'ha estat intentant descobrir, com es formaven les estrelles, i diversos astrònoms de l'antiguitat, havien mort a causa de que havien formulat hipòtesis sobre la formació de l'Univers i en concret de les estrelles. Finalment, anys després i encara en l'actualitat, amb potents telescopis, s'han pogut plantejar noves hipòtesis més certes que han pogut plantejar, que les estrelles es formen a partir d'explosions de gas lluminós que forma estrelles joves que s'expandeixen per l'Univers.